On van aprendre a composar els grans compositors

Ens podem preguntar qui va ser el primer dels mestres de la composició. I d'on va treure el coneixement per al seu mestratge.
El desenvolupament de les grans obres musicals, en què està basat, quina és la seva arrel primària?
Quines són les normes bàsiques en la música que permeten guiar un compositor en la seva tasca i d'on les ha tret?
Per on van començar els primers compositors que van realitzar les seves creacions de forma escrita?

Per poder contestar aquestes i d'altres preguntes semblants ens cal fer un viatge en el temps, reculant el nostre rellotge almenys 400 anys. La música que feien els primers mestres no va ser inventada, ni molt menys; els primers mestres de música varen agafar els seus patrons bàsics de la música i la dansa populars de l'època. Una música que ja existia i que tothom coneixia i cantussejava d'alguna manera, una veritable música pop de l'època, apresa dels avis i dels avis dels avis. Les estructures d'aquesta música era un patrimoni cultural que havien rebut de generacions enrera per tradició oral i que es va incorporar a la música culta de l'època.

D'aquest fet en podem extreure una gran lliçó de composició: si volem fer una bona composició, com més senzilla sempre molt millor.

Això és un post de l'Aula Oberta de cant i de Quim Aguasca.